Le jeudi 21 avril s’est terminé le 1er Congrés Internacional de Revitalització de les Llengües Indígenes i Minoritzades à l’Université de Vic – Central de de Catalunya, après trois jours intenses de travaux, de conférences et d’échanges. Les organisateurs (GELA – Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades et son équipe dirigée par Carme Junyent, de l’Université de Barcelone, l’Université de Vic et la Indiana University) ont exprimé leur satisfaction pour le succès de cette première manifestation qui a réuni quelques 300 experts linguistes de 80 universités et de 50 pays.
Le Congrès avait débuté dans l’aula magna de la Universitat de Barcelona par la communication de Joan Peytaví de l’IFCT de l’Université de Perpignan sur le cas de la langue catalane menacée d’extinction dans le cadre français (El català a la Catalunya del Nord avui : un cas de revernacularització ? Després de la substitució, un camí entre recuperació identitària i patrimonialització lingüística) : une illustration de la résistance des centaines de situations de langues menacées dans le monde (cf. rapport UNESCO). Un autre enseignant de l’IFCT est également intervenu pour apporter une touche nord-catalane supplémentaire : Josep Marqués Meseguer a proposé ses « Apunts preliminars per a un ensenyament de literatura (nord)catalana : l’oralitat en l’obra de Jordi Pere Cerdà ». Les situations et les expériences de revitalisation de langues aussi diverses que le francoprovençal, l’irlandais, le cabécar du Costa Rica, le ainu du Japon, le komi-permyak de Russie, le nahuatl du Mexique ou encore le rapa-nui de l’Ile de Pâque, entre autres, ont été présentées par des universitaires et spécialistes des cinq continents. Le Congrès s’est achevé par les mots du poète Espriu (« Però hem viscut per salvar-vos els mots / per retornar-vos el nom de cada cosa », de l’Inici de càntic en el temple) ainsi que sur les vers de la poésie Plus ultra de Jacint Verdaguer, en catalan, et dits aussi par leurs traducteurs en anglais, en hawaien et en langue twi-àkan (du Ghana). Le 2nd Congrès est prévu à Brasilia en 2019.
« D’ici là combien de langues les états auront-ils laissé mourir ? Ou combien d’expériences de revitalisation auront-elles réussi à les sauver ? Dans quelle état se trouvera le catalan en Catalogne Nord si le cadre institutionnel français ne desserre pas son étau ? », concluent les prganisateurs.
Plus d’information sur www.gela.cat.
ÈXIT DEL 1er CONGRÉS DE REVITALITZACIÓ DE LES LLENGÜES INDÍGENES
El dijous 21 d’abril se va tancar el 1er Congrés Internacional de Revitalització de les Llengües Indígenes i Minoritzades a la Universitat de Vic – Central de de Catalunya, després de tres dies intensos de treballs, de conferències d’intercanvis. Els organitzadors (GELA – Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades i el seu equip dirigit per Carme Junyent, de la Universitat de Barcelona, la Universitat de Vic i la Indiana University) han expressat llur satisfacció per l’èxit d’aquesta primera manifestació que va reunir uns 300 experts lingüistes de 80 universitats i de 50 països. El Congrés havia començat a l’aula magna de la Universitat de Barcelona par la comunicació de Joan Peytaví de l’IFCT de la Universitat de Perpinyà sobre el cas de la llengua catalana amenaçada d’extinció en el mar francès (El català a la Catalunya del Nord avui : un cas de revernacularització ? Després de la substitució, un camí entre recuperació identitària i patrimonialització lingüística) : una il·lustració de la resistència de les centenes de situacions de llengües amenaçades al món (cf. informe UNESCO). Un altre ensenyant de l’IFCT també va fer una comunicació donant un toc nordcatalà més : Josep Marqués Meseguer va proposar els seus « Apunts preliminars per a un ensenyament de literatura (nord)catalana : l’oralitat en l’obra de Jordi Pere Cerdà ». Les situacions i les experiències de revitalització de llengües tan diverses com el francoprovençal, l’irlandès, el cabecar de Costa Rica, l’ainu del Japó, el komi-permyak de Rússia, el nahuatl de Mèxic o encora el rapa-nui de l’Illa de Pasqua, entre altres, van ser presentades per universitaris i especialistes dels cinc continents. El Congrés se va acabar amb els mots del poeta Espriu (« Però hem viscut per salvar-vos els mots / per retornar-vos el nom de cada cosa », de l’Inici de càntic en el temple) així com amb versos de la poesia Plus ultra de Jacint Verdaguer, en català, i dits també pels seus traductors en anglaè, en hawaià i en llengua twi-àkan (de Ghana). El 2n Congrés és previst a Brasília en 2019. Entretemps quantes llengües els estats hauran deixat morir ? O quantes experiències de revitalització hauran reeixit a salver-les ? En quin estat se trobarà el català a Catalunya Nord si el marc institutional francès no amaina la seua estrangulació ? Més informació a www.gela.cat.